7-3-11

POBLENOU, NO 22@

Formar part d’un col·lectiu és una necessitat humana: la relació amb els altres és un dels nostres trets més distintius com a espècie. Aquesta relació social és el que ens produeix alegria i, a vegades, tristesa. Aquestes sensacions són les que ens defineixen com a èssers humans.

Quan formem part d’un col·lectiu (per a bé o per a mal), li posem un nom per a poder-lo identificar. Hi haurà gent que fugirà d’aquesta terminologia perquè no li donarà cap importància. Està en el seu dret i cal respectar aquesta posició. Però hi haurà una altra gent que sí que s’identificarà amb uns noms, ja que els ajuden a crear una identitat individual i col·lectiva i esdevenen un element molt important per a viure plenament, per sentir-se realitzat com a persona. Ser reconegut com a membre d’un col·lectiu o identificar la procedència d’algú pel nom del seu lloc d’origen és molt gratificant. Aquesta posició, també cal respectar-la.

Aquest és el conflicte que es viu actualment al Poblenou, a Barcelona. En aquest barri el seu nom tradicional es veu amenaçat pels nous projectes de “renovació” de la zona, anomenats 22@. El Poblenou ha tingut aquest nom des dels seus inicis. Cap a la dècada del 1840 ja hi ha documents que batejen la zona d’habitatges que es situava al sud del municipi de Sant Martí com a “Pueblo Nuevo”. Són, doncs, més de 150 anys d’història d’aquest topònim, que ha identificat a tota la gent que hi ha viscut i que hi viu. Parlar del Poblenou és fer referència a tota una història, a una forma de vida, a una filosofia de relació humana.

El Poblenou es relaciona sempre amb el món industrial. Aquest ha estat el seu signe identificatiu més important, raó per la qual va tenir el sobrenom d’El Manchester català. Les fàbriques generaven unes dinàmiques de relació humanes molt característiques: els bars per relaxar-se després de les dures jornades laborals, els teatres, ateneus i cooperatives per desconnectar dels ambients opressius… No es pot entendre el teixit associatiu del barri sense el seu passat industrial. Aquesta forma de relació humana tan propera, sincera i duradera, creant espais de somni i de llibertat, és el que es vincula al nom de Poblenou.

A partir de principis del segle XXI, però, es decideix iniciar una reforma del barri per generar una nova productivitat. El pla de “revitalització” s’anomenarà 22@ i tindrà uns nous valors associats a aquest nom: serveis, dinamisme, capital, netedat, verticalitat… Les relacions (i el paisatge) esdevenen més freds, com un rellotge, que marca les hores de treball i d’esbarjo. No hi ha marge per sortir de la norma, tot està controlat. Com els “homes grisos” de Momo (Michael Ende 1973), la realitat humana tradicional s’esborra i es canvia per una de nova, robotitzada, alienada de la resta d’humans i del seu entorn.

Està clar que alguns canvis han estat positius, com la recuperació de la zona litoral. No té cap sentit negar el canvi i defensar un immobilisme a ultrança, però la modificació proposada ha estat massa radical, sense respectar el passat i subordinada als interessos econòmics. Una de les agressions més importants a la nostra història, a més de les innumerables destruccions d’edificis que configuraven el nostre paisatge i l’espai de relació humana, és precisament el poc respecte al nom que ens agrupava a tots i que ens permetia sentir-nos identificats. El Poblenou ha de mantenir el seu nom i la filosofia de vida que porta associada. El 22@ és un projecte, res més, amb les seves coses bones (poques) i dolentes (moltes), però un paper, en definitiva. No té història, no té relacions humanes, no té un teixit on la gent pugui interactuar. No pot, de cap manera, pretendre esborrar el nom del Poblenou.

La gent que viu al barri ja té molt clara aquesta distinció; sap quin nom els identifica i quin no. Però els grans mitjans de comunicació i l’Ajuntament, en canvi, ho confonen. El 22@ està en boca de tots ells, és un nom que cal que soni per integrar-lo i per generar sinèrgies empresarials, atraure noves inversions que portaran més ingressos econòmics, la raó de tot el canvi. Però el 22@ és només un pla: els espais on es materialitza és el Poblenou i Sant Martí, que tenen prou entitat i força com per merèixer un respecte per la seva identitat. Si enderroquen tot allò que configurava la realitat del barri, el mínim que haurien de mantenir és el seu nom. Perquè si un espai es modifica, es mantenen el nom i els elements bàsics identificatius. Si no es conserven i se’n generen d’altres totalment nous, no es parla d’una modificació, sinó d’esborrar un passat que no interessava. Si l’Ajuntament opta per la “renovació”, que parli del Poblenou; si tria eliminar el nostre entorn, que parli del 22@. Cal ser conseqüent i no vendre gat per llebre, distorcionant la realitat per fomentar únicament el mercat empresarial. El 22@ s’ha realitzat al Poblenou, és cert, però el Poblenou no és, ni ha de ser, el 22@.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 03- Març 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 7-3-11

  1. Cabetià ha dit:

    Ben vinguda sigui la crítica al 22@ i els seus arguments, però per què excusar-se amb els tòpics del “progrés”: “No té cap sentit negar el canvi i defensar un immobilisme a ultrança”, aixó és també justificar la política del Capital i la seva lógica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s