21-2-11

PAÍS VALENCIÀ: MÉS TECNOLOGIA I MENYS LLIBERTAT

El dijous passat Acció Cultural del País Valencià va decidir tancar els seus propis repetidors que permetien fer arribar el senyal de Televisió de Catalunya a les terres valencianes. Els repetidors van començar a ser operatius el 1986 per fer arribar el senyal de TV3, en aquell moment l’únic canal que emetia en català i que ja es podia veure a Catalunya des del 1984. La llei que es va redactar sobre el tercer canal de televisió a l’Estat espanyol (que data del 1982), especificava que un canal autonòmic no podia emetre més enllà de la seva autonomia. Es pretenia, doncs, que els tercers canals no poguessin fer la competència directa Televisió Espanyola i quedessin com un reducte folklòric, minoritari. Els responsables de les televisions autonòmiques, però, pretenien (com és ben lògic, per altra part) fer uns canals seriosos, de prestigi i de primer nivell. Cal penalitzar intentar fer el millor possible el teu treball? La qüestió, però és que aquesta llei s’ha incomplert durant més de 20 anys, però no per part de TVC, sinó per part de les organitzacions que instal·laven repetidors per fer arribar el senyal des de Catalunya als seus territoris: Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear. En el cas de l’organització valenciana, el deute en multes per infringir aquesta llei és ja superior als 600.000 euros.

Durant tots aquests anys s’han realitzat amenaces o iniciatives per frenar aquesta recepció. La creació del Canal9 el 1989, la televisió autonòmica valenciana (que té tot el dret d’existir), va servir per criticar la recepció de TV3 al País Valencià. El naixement d’IB3 a les Illes Balears el 2005, també es va fer servir com a excusa per iniciar accions contra el senyal de TVC per part d’una part de la població de les illes. Els Governs autonòmics de torn, a l’hora, han permès o dificultat aquesta recepció, en funció dels interessos de cada context polític. No oblidem que el proper 22 de maig al País Valencià es celebren eleccions autonòmiques, i l’anticatalanisme sempre ha donat vots al PP.

Així doncs, veiem que ens trobem legislats per una llei que s’incompleix i que és obsoleta, governats per uns polítics que fan i desfan segons el context i els interessos electorals (no segons el sentit comú i la visió de futur), i convivim amb uns sectors socials que busquen la discòrdia i l’enfrontament permanent.

Quin sentit té posar fre a una emissió televisiva si la tecnologia permet superar les barreres físiques de l’espai i podem veure totes les televisions del món per Internet a temps real? Han de decidir els polítics què es veu i què no es veu per televisió? Tallar les emissions (o plantejar multes impagables, que és el mateix), s’anomena censura. I això no passa lluny, on ràpidament s’utilitza i es criminalitza aquest concepte. Passa aquí, amb la diferència que hi ha altres vies lícites per superar-la. Es queden, doncs, a mig camí, sense fer desaparèixer del tot TVC però dificultant-ne la recepció. No es podrà veure pel televisor normal i s’ha de fer un esforç per part de l’espectador, en un mitjà on el seu consum es caracteritza precisament per ser senzill i passiu. Saben que el consumidor-militant és minoritari i que la majoria de gent deixarà de veure TVC perquè no variarà els seus hàbits de consum. Tallant aquest senyal es limita l’accés a una altra realitat, a un altre punt de vista que creu en una unió cultural i nacional catalana. El PP contribueix, doncs, a crear una societat més uniforme i acrítica, recuperant una actitud que ens pot recordar massa a certs tics franquistes.

És el ciutadà qui ha de triar què veure. Si la programació li agrada, mantindrà el canal; si no li agrada, canviarà. El comandament a distància i la varietat en l’oferta dóna el poder al consumidor, genera més competència i permet a l’usuari triar lliurement el que més li agradi. Aquesta és la vertadera democràcia comunicativa. Fins i tot Ciutadans ha manifestat el seu recolzament a les emissions de les televisions autonòmiques arreu de l’Estat espanyol. Per què el ciutadà no ha de tenir el dret a poder consumir qualsevol programa de qualitat, es faci on es faci?

De nou, els diversos punts de vista fan por. Es segueix pensant que qui no veu no coneix i per tant, accepta la realitat que se li dóna cegament. Però aquesta és una actitud anacrònica, que no entén que els temps han canviat i que ara vivim en una era d’informació immediata i mundial. Més accés ens farà més lliures; més accés ens farà més crítics. La decisió político-ideològica del PP té masses punts en comú, en el fons, amb les censures informatives que s’estan produint a l’altra banda del Mediterrani. Esperem que el temps demostri l’absurditat d’impedir que la gent consumeixi allò que vol per aconseguir així imposar una ideologia i un punt de vista concret. Tal com deia Ovidi Montllor, “hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 02- Febrer 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s