14-2-11

BARCELONA, CARA A CARA

Durant les darreres setmanes s’ha parlat molt de les primàries al PSC per determinar qui serà el candidat a les eleccions municipals de Barcelona el proper 22 de maig. Els socialistes han d’escollir entre l’actual alcalde, Jordi Hereu i l’ex-consellera Montserrat Tura, que va estar dirigint l’ajuntament de Mollet del Vallès durant 15 anys. Aquest procés de selecció semblava que seria la primera oportunitat per debatre quin ha de ser el futur de la capital catalana. La realitat, però, està sent una altra.

Totes les enquestes apunten a una victòria de CiU, llista que encapçala Xavier Trias per tercera vegada. El PSC ha governat sempre Barcelona des de la transició: Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu han estat els alcaldes de la ciutat. Està clar, però, que des de que l’ex-president de la Generalitat va deixar el càrrec d’alcalde, el 1997, el partit socialista ha viscut una falta de lideratge important. Primer amb Joan Clos i el seu Fòrum de les Cultures i després, Jordi Hereu amb un govern errant, amb propostes sorprenents i sense consens, com la recent reforma de la Diagonal o els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. La popularitat socialista entre els ciutadans de Barcelona, doncs, no ha deixat de baixar des de l’època de Pasqual Maragall. Gairebé 15 anys després, sembla que estan a punt de perdre el poder de Barcelona. La mala gestió de la ciutat i la derrota de Montilla a les eleccions autonòmiques del novembre poden ser ja dos factors determinants.

Davant d’aquesta situació tan desfavorable el PSC opta perquè “es parli d’ells, encara que sigui malament”. Necessiten quota de pantalla, aparèixer als mitjans i centrar totes les mirades dels barcelonins. És un joc arriscat, l’última carta per sumar vots. Amb l’emoció de les primàries entre dos candidats, intenten una mobilització de la militància i convèncer a aquell sector indecís que tan determinant és en unes eleccions. El que es debat durant aquests dies, però, no és una confrontació d’idees per Barcelona; es tracta d’un duel d’imatge, un duel de lideratges per saber quin dels dos candidats té més personalitat per intentar recuperar l’esperit de Maragall. El PSC no discuteix diferents projectes, només ha de triar qui connecta més amb la població.

Per tant, novament presenciem una lluita per ocupar el poder, no per servir millor al ciutadà. En els cara a cara que han protagonitzat els dos candidats socialistes, de moment, no s’ha parlat de projectes: un parla d’experiència i d’èxits, com l’AVE; l’altra parla d’il·lusió i renovació. Però ningú concreta què farà exactament a partir del 22 de maig. Ho faran potser durant el període electoral?

De totes maneres aquesta manca de projecte no és només pròpia del PSC. La resta de partits no exposen clarament una idea diferent de Barcelona. Els plens de l’Ajuntament es dediquen més a aprovar projectes d’obres, a discutir sobre traçats del carrers o a decidir quins dies han de ser festius que a parlar de Barcelona en la seva globalitat. Quina ciutat volem? La resposta sempre és ambigua, plena de bones intencions i paraules buides. Mai es concreta res clarament.

Barcelona s’ha convertit en una ciutat de postal per donar una imatge de modernitat a la resta del món, malgrat que alguns polítics en parlin com si el camí encara estigués per fer. Ser una ciutat de postal no és un perill futur; és una situació actual. S’ha renunciat a un esperit creatiu, innovador i treballador per captar essencialment inversions externes que mouen molts diners i influències internacionals. No s’admeten altres formes d’entendre la vida, quelcom que Barcelona sempre ha tingut. La ciutat ha estat un centre cultural importantíssim precisament gràcies a les seves contradiccions internes. Des dels Jocs Olímpics, però, vivim en un intent d’homogeneïtzació que garanteix una economia de primer ordre internacional però una qualitat i una actitud davant la vida molt més pobra i monòtona. Sempre podran dir que inverteixen en les cultures minoritàries, però quan la dedicació per part de l’Ajuntament és simbòlica, com una almoina, i s’hi posa límits (d’espai, sense anar més lluny), s’anomena omplir quotes, no fer una aposta decidida cap a aquest sector de la societat. El 22@ n’és l’exemple més clar.

Espais com La Makabra, Hangar o l’Escocesa, centres de creació al Poblenou i símbols d’una ciutat al marge dels diners, de les normes i del ritme trepidant de vida que crea el capitalisme, s’han eliminat o se’ls ha acotat el seu espai, desdibuixant-lo i limitant-lo. En canvi, els grans centres de negoci de Diagonal Mar o de la zona de Glòries no paren de crèixer, tant en un sentit vertical com hortizontal. Aquesta és l’aposta de Barcelona: els diners i l’homogeneïtat. I aquesta opció compta amb el beneplàcit de tots els partits amb representació a l’Ajuntament. Fins i tot ICV-EUiA, que potser seria el partit que més hauria de connectar amb les reivindicacions d’alternativitat per a la ciutat, governa de la mà dels socialistes. La seva bel·ligerància en aquests aspectes ja fa temps que s’ha esfumat. Com pot un partit hereu de la ideologia comunista aprovar plans tan agressius i centrats en el capital com és el 22@? Ens trobem davant d’un exemple més de la capacitat que té el poder per corrompre les ides?

Esperem que després de decidir els lideratges (ERC i Solidaritat Catalana tambés es troben en un procés similar), es parli definitivament d’idees. Sembla que Barcelona es consolida com la capital de la inversió i de l’aparador en detriment de la vida real de barri, de la cultura popular i de la llibertat individual. Encara, però, tenim cert marge de maniobra per realitzar projectes diferents, tot i que cada vegada queda menys temps (i espai) per realitzar-los. Veurem si finalment durant el període electoral aparteixen opcions valentes, clares i alternatives o si tota la classe dirigent, al marge dels seus ideals, seguiran construint la ciutat neta de diversitat que han realitzat fins ara. Algun partit s’atrevirà?

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Barcelona, 02- Febrer 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 14-2-11

  1. CUP ha dit:

    A les properes municipals es presenta la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).
    Vol ser una opció que pretén reinventar Barcelona.
    La intenció és crear un programa electoral participatiu i fet a través dels anomenats punts de Trobada (http://puntsdetrobada.wordpress.com).
    El proper dissabte 26 març 2011 hi haurà un Punt de Trobada sobre polítiques de medi ambient, transports, habitatge i temes locals del Poblenou.
    (http://cupsantmarti.wordpress.com)

    Us convidem a particpar-hi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s