7-2-11

EGIPTE: LA REVOLUCIÓ 2.0

Si el teu Govern desconnecta Internet, desconnecta al teu Govern

Controlar els mitjans de comunicació és controlar la realitat. Si només es dóna a conèixer una sola interpretació del món, aquest serà interpretable només d’aquesta manera, sense alternativa, perquè no sabrem que n’existeix cap més. Tenim dominada, doncs, la manera de pensar, l’arma més poderosa que es coneix. Controlar el pensament de la teva població i la visió que els altres tenen de tu és la millor garantia de mantenir el poder i l’statu quo creat. Per aquest motiu, dominar els mitjans de comunicació és un aspecte fonamental per a qualsevol sistema polític, però en el cas dels governs poc democràtics, aquesta necessitat és encara més evident.

Un coneixement només es pot transmetre a través d’un mitjà, com pot ser la veu, l’escriptura, la ràdio, la televisió, Internet… Sense el mitjà, el coneixement és només individual i metafísic; necessitem algun suport per a poder-lo transmetre físicament i, a més, fer-lo perdurable. Allò que comuniquem és el que quedarà per sempre: una frase, una imatge… El que has transmès es sap i es recorda; el que no s’ha dit, no es pot ni oblidar perquè no es coneix. Després ja s’intentarà esborrar allò que s’ha comunicat i no s’hagués hagut de saber mai…

A mesura que un mitjà arriba a més gent necessita més tecnologia per desplaçar-se. Som els únics que controlem la nostra veu, però en el cas d’Internet, per exemple, nosaltres sols ja no controlem el missatge i la difusió; depenem de tercers, i aquests tercers tindran l’última paraula sobre el que donem a conèixer. Si ells no volen, el missatge no va enlloc perquè tecnològicament no es pot reproduir.

És el que ha estat passant a Egipte aquests dies. Un Govern en crisi, una dictadura que la gent vol canviar però que el dictador vol mantenir. Els opositors no tenen televisions, ni ràdios, però tenen veu i coneixement. El segle XXI és ja un món on l’evolució tecnològica fa molt difícil aïllar-se de tot. Internet ha esdevingut una finestra enorme on veure tot el món; sabem en un segon el que passa a qualsevol lloc. La comunicació esdevé global, instantània, sense fronteres ni distàncies. Als Governs els és molt més difícil controlar i censurar la informació, perquè la tecnologia els desborda. Poden intentar tancar mitjans, controlar les xarxes de telefonia o d’Internet, però la tecnologia està tan desenvolupada que ella mateixa troba la via per escapar d’aquesta censura. La tecnologia actual democratitza, iguala, permet expressar les coses per un mateix arreu del món, però té encara unes xarxes de difusió controlades pels governants. Malgrat tot, la població coneix gairebé més que els dirigents les eines que tenen a casa seva i aconsegueixen burlar el control que encara pretenen aconseguir.

Tradicionalment la comunicació ha estat vertical, del poder cap a la massa, perquè la gent no tenia al seu abast més que la veu. Si cridaves molt arribaves a pocs llocs. Ara, el poder que té l’individu és enorme. Si hi ha mitjans més o menys plurals la massa segueix passiva. Però si estan tots controlats i es veu que hi ha una realitat diferent, la població passa a ser activa i difon el seu propi missatge. La comunicació passa a ser horitzontal, entre la mateixa massa. El Govern, doncs, perd el seu rol dominador.

Practicar la censura avui en dia és massa evident i diu molt poc en favor del qui la posa en pràctica. Tancar les xarxes de telefonia mòbil i d’Internet o impedir als periodistes fer arribar la informació als seus països o fins i tot retenir-los perquè no puguin treballar és molt greu. L’equip de TV3 del programa “30 minuts” només ha estat una de tantes víctimes que han vist privada la seva llibertat per explicar allò que el Govern de Mubàrak no vol que se sàpiga. Actuant d’aquesta manera es perd qualsevol legitimitat i, el que és més greu, es realitzen actes contra la humanitat, ja que el segrest és un acte il·legal. Han segrestat a periodistes (físicament), però també a han segrestat les xarxes de comunicació i les opinions de la població. Què passa si necessito una ambulància i no puc fer servir el mòbil? Qui és el responsable dels problemes que s’ocasionin?

Egipte ha posat de manifest que la censura en ple segle XXI és injustificable i que la tecnologia  permet superar tots els filtres, organitzar a la població en massa i fer arribar, de tu a tu, les impressions del que està passant. No ens calen mitjans oficials per saber quina és la realitat. La població és qui genera informació, directament, sense intermediaris. Per primera vegada, una revolta contra un Govern s’organitza en base als nous mitjans i a les xarxes socials. S’ha arribat molt lluny així i s’ha demostrat que es pot fer trontollar el sistema. Si la revolta triomfa o no fent caure a Mubàrak ja es veurà. El que està clar és que només pel sol fet d’establir un precedent mundial de com la població es pot organitzar, pot fer sentir la seva veu i pot demostrar al món quina és la vertadera política dels seus governants, ja és un èxit descomunal. Si a sobre aguanten el pols i no cedeixen malgrat el pas del temps, l’exemple que oferiran serà complert.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Internacional, 02- Febrer 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s