17-1-11

CRISI PER A UNS, OPORTUNITAT PER A ALTRES

“González y Aznar perciben cada uno 80.000 euros anuales del Estado.” El Periódico 13/01/10

 

Davant d’un titular com aquest més d’un podria pensar que es tracta d’una broma, però és la crua realitat. Els ex alts càrrecs públics reben com a compensació un sou. Podem entendre que durant el període que dirigeixen l’Administració han de deixar qualsevol altra activitat que realitzin i dedicar-se exclusivament al seu càrrec. Que la pèrdua d’un antic lloc de treball o la manca de privacitat i de temps per dedicar a la família es puguin compensar és, si més no, comprensible. Però durant un temps i si és realment necessari. Malauradament, les xifres fan pensar més en un negoci legalitzat per ells mateixos que en una retribució justa pel seu esforç a millorar el país. Analitzem-les.

Només el sou dels ex Presidents del Govern espanyol suposa 160.000 euros als pressupostos de l’Estat. Felipe González i José María Aznar tenen, de forma vitalicia, una mensualitat de més de 6.500 euros. Una bona pensió, comparada, per exemple, amb la del ex líder soviètic Mijail Gorvachov, que ronda només els 1.000 euros al mes.

Per altra banda, el President de la Generalitat cobra el 80% del seu sou durant la meitat dels anys que ha exercit el càrrec (llei impulsada per Jordi Pujol, casualment), i un sou vitalici del 60% de la nòmina. Això equival a 124.597 euros per al líder de CiU durant 12 anys i 2 anys més per a Pasqual Maragall i José Montilla respectivament. La seva nòmina, doncs, ronda els 10.000 euros al mes durant aquest temps. A partir d’aquí, rebran un sou vitalici de 94.000 euros anuals, gairebé 8.000 euros al mes (més que el president del Govern central).

No entrarem ja en els Ministeris i les Conselleries, perquè no deixaríem de multiplicar. Perquè ens fem una idea, qualsevol diputat, senador, parlamentari o regidor d’un ajuntament (per petit que sigui) té dret a rebre el 80% de la seva nòmina durant els 18 mesos posteriors a deixar el seu càrrec. Els càlculs, doncs, són vertiginosos: uns 720 milions d’euros del pressupost anual es dediquen a “compensar” la dedicació dels polítics al seu càrrec, sense cap control d’avaluació de la feina feta (tant si la gestió és bona com dolenta, per llei tenen dret a aquests diners) i poden compaginar aquests ingressos amb altres feines que vagin fent al llarg de la seva vida. La situació, doncs, és clarament injusta.

En primer lloc, el dret a aquesta retribució ha de ser estudiada per un òrgan independent que avalui la feina feta. Si la gestió ha estat bona i ha superat un mínim d’anys en el càrrec, es cobra, però si el temps en el càrrec ha estat molt breu o la feina feta és negativa, no s’ha de tenir dret a aquest salari.

En segon lloc, un ex càrrec públic no pot cobrar res de l’Estat si té altres ingressos. Els ex presidents cobren fortunes per fer discursos i conferències. Per una xerrada d’un ex cap de l’Executiu espanyol es poden pagar entre 20.000 i  40.000 euros. Però estan encara molt lluny de les xifres que mouen ex líders mundials del nivell de Tony Blair o Bill Clinton, que disparen les seves aparicions a uns 100.000 euros el primer i gairebé 200.000 el segon. El sou per hora és realment envejable.

El que encara és més inadmissible és que a sobre rebin retribucions d’empreses privades per seguir treballant, com és el cas del sou que Endesa o Gan Natural pagarà als ex presidents espanyols. En plena crisi econòmica, on part de la població s’ha hagut d’ estrènyer el cinturó a causa de les retallades o dels ERES de les seves empreses, els poderosos segueixen acumulant diners, lucrant-se del càrreg públic que van adquirir en el seu moment.

Una situació com aquesta genera una indignació enorme i més desafecció política. Com pot ser que els primers que demanen comprensió pels ajustos pressupostaris aconsegueixin un regal d’aquesta envergadura cada mes? Hem de fer grans esforços perquè el país tiri endavant, perquè les empreses puguin seguir produint, perquè els joves tinguin accés a la primera feina… Si tots hem d’aportar el nostre gra de sorra per sortir de la crisi, no haurien de predicar amb l’exemple? No estem donant massa pel poc que els polítics ens aporten?

Mentrestant, ells segueixen amb els seus cotxes oficials, amb comparacions absurdes entre l’augment de la llum i el preu d’un cafè, apujant el transport públic i cobrant de tots nosaltres i de l’empresa privada a la vegada. La falta de compromís amb les seves pròpies paraules és més evident que mai. Ja és hora que els polítics deixin d’utilitzar un càrrec públic i electe per al seu lucre personal. No és el mínim que els podem demanar ara mateix?

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 01- Gener 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s