11-1-11

EL PRIMER PAS DEL CAMÍ

En motiu del comunicat d’ETA que va fer públic ahir el diari Gara, PRODUCCIONS LA LLACUNA ha elaborat aquest editorial excepcional. Una notícia tan important i, esperem, tan trascendental, mereix una atenció especial.

ETA realitza la cinquena treva de la seva història. Tot i que les anteriors vegades que han aturat el foc sempre s’ha acabat en fracàs, per aquest motiu no s’ha de restar importància a aquest anunci. Una treva sempre és una situació que cal tenir en compte i que cal aprofitar. No fer-ho és el primer error.

Tots els sectors implicats en el conflicte basc volen posar fi a la violència. La societat basca està cansada de viure amb escorta, de patir sobressurts pel carrer, de viure en la clandestinitat o d’estar mancats de llibertats democràtiques. Val la pena saber si realment els dos agents més importants implicats en el conflicte (els Governs polítics i ETA) són sincers en les seves voluntats. Per a uns, la violència és una font de vots; per als altres, és el seu “modus vivendi”. Si de veritat volen posar fi a aquest conflicte, l’única via possible és dialogar entre ells i, sobretot, saber escoltar a l’altre i renunciar a creure que un mateix té la raó absoluta i el camí que cal seguir sense alternativa possible.

Què és el que demana ETA? No ha parlat mai d’imposar unilateralment la indepdenència i la unió d’Euskal Herria (Euskadi, Navarra i el País Basc francès), sinó de donar la veu al poble i celebrar un referèndum d’autodeterminació. Simplement fent això, la lluita armada quedaria deslegitimada per sempre. Està clar, però, que l’Estat espanyol no pot acceptar aquest risc ni la imatge de cedir a la pressió de les pistoles. El punt i final, però, serà aquest, agradi o no. Què hi ha més democràtic que un referèndum? Quina por hi ha? Si la resposta és afirmativa, plantegem un nou marc d’ordenament legal i territorial; si la resposta és negativa, caldrà assumir que la majoria vol seguir com fins ara.

Cap dels dos bàndols pot aparèixer davant dels seus com un derrotat. ETA no pot esperar que el Govern espanyol celebri un referèndum el mes que ve, però Madrid no pot esperar que ETA deixi les armes i que li digui a tothom que s’ha equivocat durant els seus 50 anys de lluita armada. És senzillament imposible. Cal, doncs, realitzar petits passos que permetin que el temps suavitzi la presa de decisions. Cada pas ens ha d’aconstar a un final del conflicte dialogat, com ha succeït a Irlanda del Nord: el procès ha estat molt llarg, però cada avanç ha estat ferm i sense retorn.

ETA no ha de realitzar cap activitat durant la treva. En altres ocasions, ha aprofitat per rearmar-se, entrenar militants i recuperar diners. La treva és deixar la lluita armada mentre duri a tots els efectes i dedicar-se a buscar únicament el diàleg. Mentrestant, el Govern espanyol (i sobretot l’oposició, que ha de recolzar el final negociat i evitar criticar allò que en el seu moment també va fer), ha de mostrar signes de bona voluntat: aturar la persecució policial per no tensar la corda innecessàriament, acostar els presos a casa seva perquè aquesta política va contra els drets humans i acceptar que el marc constitucional que tenim avui en dia no és cap divinitat intocable. La Constitució és una eina que si cal modificar per entendre’ns millor, es modifica; es tracta d’un acord fruit d’un context complicat, però els temps canvien i allò que era suficent ahir, avui (o demà) pot no ser-ho. Acceptar tots aquests punts és un pas també imprescindible.

Ningú ha de buscar penjar-se medalles. Ningú serà el salvador de la pàtria. Estem on estem i hem de mirar quines opcions tenim per viure en un món més just, lliure i feliç. És el moment de ser valents i de poder fer pedagogia arreu, explicant a tothom, sense secrets, els passos que donem i perquè ho fem. No es tracta de concedir res a ETA; es tracta de primar la justícia i la pau per sobre tot. Si es va poder fer durant la transció, quan els sentiments estaven més a flor de pell que ara, també es pot fer en l’actualitat. Tothom haurà de fer sacrificis, res serà al gust de tothom. Partint d’aquesta base, permetem que la societat pugui parlar, que es pronunciï lliurement, primer en unes eleccions amb totes les opcions polítiques presents i, posteriorment, en un referèndum on clarament es pregunti a la gent cap a on vol anar.

El primer pas per recòrrer un llarg camí està fet. Ara no cal perdre el ritme i, sense pressa però sense pausa, seguim caminant. El segle XX ha estat l’època de major mortalitat de la història per defensar uns ideals i traçar unes línies al mapa. Que el segle XXI, doncs, ens permeti redefenir les coses amb serenitat i diàleg, tot fent que la democràcia sigui una mica més real. Creiem que aquesta vegada el pas sí que és ferm i irreversible, però caldrà fer entre tots les coses bé.

Salut i creació

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Internacional, 01- Gener 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 11-1-11

  1. Retroenllaç: 20-10-11 | EDITORIAL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s